Quartmetratges 2011 tanca aquesta edició però no les seues portes. Ens agradaria que us comunicareu amb nosaltres via web, facebook o Cremant Muses per poder escoltar les vostres crítiques, aportacions i propostes que ens ajuden a millorar el festival en pròximes edicions, no oblideu que sense vosaltres el festival seria impossible de concebre.

Enhorabona també les i els guanyadors, ja sabeu que podeu veure el palmarès  a la secció Quartmetratges 2011.

Us esperem  l’any que ve!!

Productora: Plenamar Digital
Direcció: Abel Zamora i Ana Lorenz
Guió: Abel Zamora
Fotografia: Ferran Casterà
Ajudant de Direcció: Marta Almarcha
Director artistic: Carlos Ramón Almenar
Muntatge: Sergi Sanz
Música: Josep Maria Zapater i Joan Mei
Equip Artístic: Judith Sánchez, Paloma Maldonado, Mamen García, Sergio Caballero, Marta Belenguer, Inma Sáncho, Víctor Palmero, Paula Muñoz, David Pérez Matarín, Diego Ramírez y Mayte Peláez.

Sinopsi: Conchín és una adolescent amb els cabells cremats i una estranya circumstància familiar. Hui entrarà a l’amor per la porta equivocada.

‘CortoGeniAl Puente Genil’
‘X Festival de Cortometrajes de Radio City’ on va resultar un dels finalistes dels Premis TIRANT AVANT 2011 

Treballs realitzats tots junts:        
Conchín se lo traga’, 2010
‘No dices nada’, 2008
‘De corazón’, 2006

Entrevista amb Ana Lorenz: 

Com et vas iniciar al món de l’audiovisual?
Ana: Vaig llicenciar-me en Comunicació Audiovisual i després vaig estudiar direcció cinematogràfica al CECC. Allà vaig començar a treballar als curts del companys i també a dirigir els meus propis. Poc a poc.

Que et va impulsar a començar amb la realització de curtmetratges?
Ana: Voler saber com es feien les pel·lícules que tant m’agradaven veure.

És la primera vegada que presentes un treball a Quartmetratges? 
Ana: Com a equip és el primer cop que participen a Quartmetratges. Però l’any passat Ana va presentar ‘Algo queda’ que va guanyar el premi del públic Jove. A més, aquest any
també ha presentat un guió.

I ara parlant del curtmetratge, com va sorgir la idea que va iniciar aquest treball?
Ana: És un guió d’Abel. Fins aquell moment, els altres curts que havíem codirigir en els havíem autoproduir però ‘Conchín se lo traga’ ens semblava molt més complex i van buscar una productora per a poder tirar-lo endavant.

Quant de temps t’ha portat des de l’escriptura del guió a la seua difusió?
 Ana: Quasi dos anys.

Quina va ser la part més complicada de la seua elaboració?
Ana: Per als estàndars dels curtmetratges, van dedicar molt de temps als càstings del actors adolescent i també als assajos.

I quin moment d’aquest procés recordes amb més estima?
Ana: El rodatge, sense dubte. El vaig gaudir molt.

Alguna pel·lícula o director en els qual t’hages inspirat?
Ana: ‘Bienvenidos a la casa de muñecas’ de Todd Solondz. Un cop el guió ja estava escrit ens vam adonar que Conchín tenia molt en comú amb esta pel·lícula.

Amb quina càmera prefereixes treballar?
Ana: Vaig canviant. Per al pròxim projecte m’agradaria utilitzar la RED ONE.

Quins són els ingredients necessaris per a poder dur endavant un projecte d’aquestes dimensions?
Ana: Creure en el teu projecte i fer que els demés també hi creguen.

Cap curtmetratge fetitxe?
Ana: N’hi han moltíssims que m’agraden però cap fetitxe.

Cap on creus que camina el curtmetratge?
Ana: Cap a una mena de professionalització. Ara els directors fan dos, tres, quatre, cinc
i més curts professionals abans de encarar un llargmetratge.

I per últim, que li diries al públic que vindrà a veure el curt a Quartmetratges?
Ana: Que ens veiem allà! (sóc la morena amb serrell i ulleres de pasta)

Director: Gerardo J.Nuñez
Productor: Roberto Sintes
Edició: Joan Alamar
Càmera i Fotografia: Amelia Lozano
Script: Arlette Biot
Ajudant d’Adreça: Silvia Llac i Roberto Sintes
Ajudant de Producció: Laura Forts
BSO: Bruno Tambaschio
Guionista: Grup d’Arts Escèniques del CO Francisco Esteve
Actors: Jose Miguel Mateo, Mº José Cutillas, Pablo Ortiz, Ricardo Jiménez, Jose Casas, Mariano Villar, Javier, Segura, Vicente Fabra, Santi Tormo, Alberto Carou, Fina Xulella, Luís Bódalo, Vanesa Romero, Quique Timor, Jose Luís Martínez, Celia Safont , Antonio Arenas i molts/as més..

Sinopsis: Assegues por per alguna cosa?, Què saps de la por?, i els que estan al teu costat?Et fan por? o et van a ajudar a sentir-ho millor?

Entrevista amb Gerardo J.Nuñez

Com et vas iniciar al món de l’audiovisual? 
Vaig començar cap a 1988, llogant una càmera Handycam en
un videoclub perquè els meus pares no tenien. Seguí durant molts anys fins que em va donar per estudiar direcció en “L´Escola Valenciana de Doblatge” finalment vaig traure el títol de tècnic en Àudio-visuals.
Però sóc majorment autodidacta. En 1999 Vaig ajudar a fundar Caixa Negra Studios per a realitzar idees que ningú s’atrevira a fer (i encara segueixen amb el mateix esperit). Vaig tocar la televisió local durant uns anys. Després d’un temps em vaig desil·lusionar bastant amb aquest mon, més preocupat a mostrar que són capaços d’encendre el forn que de cuinar. Gràcies a Cinesin en els últims anys vaig recuperar una mica d’ímpetu ja que era un nou món en acostar el cinema a gent que realment té il·lusió per explicar històries i transmetre sensacions, alguna cosa que trobe a faltar en el gremi.

Que et va impulsar a començar amb la realització de curtmetratges?
Em venia de gust fer pel·lícules com les que veia en el cinema… però clar, eren els 80, llavors passaven aqueixes coses. Les pel·lícules parlaven soles, ara sabem massa dels trucs darrere de la cortina i s’ha passat de la fantasia a les fórmules matemàtiques i l’ego del creador (que no és tal).

És la primera vegada que presentes un treball a Quartmetratges? 
Doncs si vols que et diga la veritat és bastant possible que sí haja intentat participar en aquest certamen en un passat, porte més de deu anys enviant curtmetratges a molts certàmens però lamentablement solien ser ignorats. No sé si per la seua factura, temàtica o pressupost. El que si que és cert és que com més mitjans he tingut, més certàmens se m’han obert… no vull dir gens amb açò, però em sembla que a voltes els concursos no miren on han de mirar i promocionen a l’excés a persones que no ho necessiten. En el cas de Quartmetrajes sempre m’han parlat bé de la independència dels seus jurats, no penseu que vos faig la gara-gara amb açò, de fet el meu amic guionista Aaron Romera em sembla que va guanyar alguna vegada i sempre destaca açò.

I ara parlant del curtmetratge, com va sorgir la idea que va iniciar aquest treball? 
Va ser una iniciativa del Patronat Francisco Esteve, es va posar en contacte amb Cinesin. Deixeu-me aclarir que Cinesin és una associació dedicada a potenciar les habilitats de les persones amb diversitat funcional de cara a l’art cinematogràfic. Roberto Sintes, el productor va començar a esbossar el projecte que va partir íntegrament dels usuaris. Jo només vaig coordinar la part artística com a director amb un gran equip: Joan, Amelia, Pablo, Arlette, Pau, etc. Recalque doncs que el gran treball ho va fer el patronat i el grup d’arts escèniques, especialment Silvia i Laura, que van aconseguir reunir un gran repartiment i extraure un guió dels sentiments reals dels protagonistes. Un altre punt és per a la música de Bruno, que li ha donat una altra dimensió al treball.

Quant de temps t’ha portat desde de l’escriptura del guió a la seua difusió?
Cal tenir en compte que Cinesin exerceix un treball formatiu, per la qual cosa els temps varien respecte a una producció tradicional. El procés pot durar des dels sis mesos a un any. El guió comença poc després que Roberto Sintes determine les necessitats del centre. Després ens reunim en equip i parlem de què podem fer. Llavors comença una sèrie de propostes des del centre que nosaltres responem polint i adaptant-lo a un format audiovisual. En aquest cas ha sigut molt ràpid tot ja que el guió es basava en el coneixement i en els casos particulars dels participants. Després cal agrair als actors i professionals que ens han prestat línies per a arredonir-ho tot. Hi ha molta gent implicada, moltes comunicacions… però amb molta llibertat creativa per a tots. És un guió molt eclèctic però el pes de fer un bon conjunt integrat ha sigut gracies al centre d’arts
escèniques del C.O. Francisco Esteve.

Quina va ser la part més complicada de la seua elaboració?
No hi ha hagut cap contratemps que ressenyar, el rodatge va ser segons el pla quasi al mil·límetre… potser comentar que el primer matí de rodatge vaig arribar tard perquè estava acabant de supervisar el muntatge d’altres curts de Cinesin però gracies a la bona planificació de l’equip de Cinesin, els plànols estaven tan marcats que amb prou faenes va existir retard per a quan vaig arribar (fins i tot quasi havien acabat l’escena). Hi ha un altre inconvenient més tècnic: L’estabilitat de les càmera fotogràfiques, Amelia es va cremar les pestanyes en alguns plànols per a aconseguir moviments fluïts tal com els volíem.

I quin moment d’aquest procés recordes amb més estima? 
Quan els participants van veure el resultat o quan els vaig acompanyar a fer promoció a Radio Manises, és una cara indescriptible. A més d’açò, riem moltíssim fent la seqüència del funeral, amb el seriosos que semblen tots…

Alguna pel·lícula o director en els qual t’hages inspirat?
Sóc fill no legítim de Berlanga i fan absolut de la cinquena de Spielberg, no m’agrada ningú rebuscat, encara que no estiguen ací per cap lloc. Encara que he de reconèixer que vaig cercar una mica de Neil Jordan (salvant les distàncies) i el cinema “laboral” engonals per a
alguns punts. Però la inspiració és més del documental francès.

Amb quina càmera prefereixes treballar?  
No hi ha preferències, la gent s’obsessiona amb la idea que la càmera és la que fa la pel·lícula. Em dóna una mica de ràbia escoltar açò de “Doncs si la Red One açò, que si la Cannon 7 d allò”… amb el que costen aqueixes càmeres de comprar i llogar és normal que donen n bon resultat (si no ho donaren és per a matar-los). Jo sóc analògic, com el vell gra del Hi8 no hi ha res. Encara que els festivals solen tenir massa en compte açò i per açò hem gravat amb càmeres Cannon (5D, 7D) i algun plànol amb una Sony Z1, qüestions de textura que és l’única cosa que valore. La nitidesa està desenfocant al cinema. Els concursos haurien de veure el curt independentment del format. Ara sóc fan de les càmeres de fotos com la Nikon D5100, Barata, fiable i més estable que les Cannon i el seu molest “efecte gelatina”… però sense la seua gamma de colors, clar.

Quins són els ingredients necessaris per a poder dur endavant un projecte d’aquestes dimensions? 
Un poli dolent, el productor que siga el personatge realista, marque els temps i organitze. I un poli bo, en aquest cas el director, que faça que la gent viva en un ambient agradable i tinga la cohesió clara en el seu cap. Aquesta és la clau, passar-ho bé. El que no cal pensar és en què van a dir de tío on va anar la teua “obra” en acabar. Cal barrejar-se, ser una troupe molt unida. Els actors de Cinesin ajuden molt a açò.

Algun curtmetratge fetitxe? 
El “secreto de la trompeta” de Fesser, crec que és el millor curt mai realitzat en aquest pais… i ningú ha tractat de fer alguna cosa igual. Tirant d’història, Pomporrutas imperials de Fernando Colomo o El Gronxador malgrat els seus defectes. De coses més recents em
quede amb algun de Joan Alamar, que va anar l’editor d’aquest curt i que no sé com fer perquè faça mes coses.

Cap on creus que camina el curtmetratge?
Doncs solament és el primer projecte amb la gent del CO Francico Esteve, el pròxim pot ser alguna cosa molt mes complex.

Si esteu interessats acosteu-vos hui a les 21 per a veure l’esdeveniment en directe.

Direcció i Guió: Aarón García Sampedro
Dir. Fotografia: Ferran Brooks
Producción: Laia Medes
Sonido: Jorge Flor y Leticia Argudo
Actor: Felipe Morales

Entrevista amb Aarón García Sampedro

Com et vas iniciar al món de l’audiovisual?
De xicotet ja rodava petits curts amb el meu germà. El que la gent creia que era un hobby, s’ha acabat convertint en la meua obsessió i en la meua forma d’expressar-me al món.

Que et va impulsar a començar amb la realització de curtmetratges?
Explicar històries que volia veure en la pantalla. Les històries que rode són històries que vull veure i vull ensenyar-li a un públic perquè gaudisca amb elles. A més, sóc dels pocs que encara pensen que és un món de màgia.

És la primera vegada que presentes un treball a Quartmetratges?
No, ja ho vaig fer fa un parell d’anys amb el curtmetratge “Luciérnagas”. I no serà l’última per descomptat.

I ara parlant del curtmetratge, com va sorgir la idea que va iniciar aquest treball?
En principi el projecte base era alguna cosa semblant, solament que era una espècia de “guia per a lligar”. Aleshores tenia un cap que era bastant…menyspreable. Ni tan sols parlava amb ell, però la seua sola presència em feia bullir la sang i desitjar-li el pitjor Sabeu el que dic? Un dia, vaig pensar com seria si algú se’l carregara… i el guió va nàixer de la combinació d’ambdues idees!
Quant de temps t’ha portat desde de la escriptura del guió fins a la seua difusió?
Un any i uns mesos…ha sigut un procés molt llarg en el qual m’he arribat a desesperar per culpa de molts factors. Però quan tens un projecte en el qual la gent no és remunerada, no pots exigir-li determinats terminis.

Quina va ser la part més complicada de la seua elaboració?
Sol ser el rodatge, però la veritat és que va anar molt bé. El més dur per a mi va ser la postproducció. I em referisc a l’espera, no a res tècnic. A l’espera que els fx s’acabaren, mentre em menjava les ungles pràcticament a l’altura dels colzes…

I quin moment d’aquest procés recordes amb més estima?
El rodatge sens dubte. Vaig tenir un gran equip tècnic/artístic que em va ajudar en tot moment. El millor del procés. I també la presentació del projecte any i mig després. Que la gent et diga que el teu treball li ha agradat, és un goig enorme.

Cap pel·lícula o director en els qual t’hages inspirat?
Per a aquest cas en concret, em vaig inspirar una mica en l’estil cartoon dels dibuixos animats. No tant quant a visual (que també), sinó quant a situacions una miqueta absurdes que succeeixen al llarg de la història.

Amb quina càmera prefereixes treballar?
Doncs no tinc cap en concret. He rodat amb 5d, amb Panasonic, amb Sony…La que puga tenir a cada moment, en realitat. Acabe d’acabar un curt amb RedOne i la veritat és que és una passada, però ha sigut alguna cosa extraordinari que no sempre es pot tenir a causa del seu elevat cost.

Quins són els ingredients necessaris per a poder dur endavant un projecte d’aquestes dimensions?
Tenir molta paciència i constància. A més, el “jo m’ho guise jo m’ho menje” és fonamental si no tens suport econòmic per part d’algú. Ja no solament eres director o guionista, si no que et converteixes en productor, en runner, en muntador, auxiliar de producció…
Però sobretot, tenir moltíssima il·lusió per a afrontar un projecte que crees que val la pena, ja que vas a dedicar-li molt temps de la teua vida.
Cap curtmetratge fetitxe?
Mmmm…doncs la veritat és que no. M’agraden molts, però no tinc cap de capçalera.

Cap on creus que camina el curtmetratge?
Crec que si se li donara el suport, la promoció i la visió necessàries, podria arribar a molt més lluny d’on està. Amb la projecció en cinemes, per exemple. La gent no està educada per a veure curtmetratges, i és alguna cosa que HA DE canviar.

I per últim, que li diries al públic que vindrà a veure el curt a Quartmetratges?
Que gaudeixi i si pot ser, que es riga una estona. Si és que li fa gràcia clar…

Direcció:  Julio Martí i Nacho Ruipérez
Guió: Nacho Ruipérez
Productor Executiu:  Cristian Guijarro i Nacho Ruipérez
Director de Producció: Cristian Guijarro
Operador de Càmera: Nacho Ramírez
Ajudant  de  Direcció: Manuel Portillo
Disseny  de Producció: Nacho Ruipérez
Direcció  de Art: Abdón Alcañiz i Anna Calvo
Vestuari: Miguel Carbonell
Maquillatge  i  Perruqueria: Nacho Sanz i Ana Mª Balsera
Maquillatge  Especial: Ana Lozano i  Fito Dellibarda
Efectes Visuals:  ONIRIKAL STUDIO, amb la col·laboració  especial de VIRTUALART
Director VFX: Luis Tinoco
Disseny  Conceptual: Miguel Fuster
Muntatge: Manuel Portillo
Música: Arnau Bataller
So Directe: Juanma Sanchis
Productor Delegat: Paco Bargues
Productors Associats: Manuel Portillo, Juan Verdí, Joan Bohigues, Juanfran Sáez, Loren Fernández, Pablo Catalá, Almudena Pérez, Jorge Alapont, Abdón Alcañiz, Carmen González, Rafael i Vicente Chorro, Corbi & Piquer Asociados, Ramón Cerdà Sanjuan, Gerardo Piris.
Produeix: Dulces Sueños S.L.
Cast: Irene Ferrando, Terele Pávez, Jack Taylor, Sergio Caballero, Juan Verdú, Pepe Garrigós i Iván Luis.

Premio RTVV Mejor Cortometraje Español ‘XXVI Cinemajove IFF’
Mejor Cortometraje Nacional ‘III Corto Joven Ciudad de Toledo’
Mejor Cortometraje ‘III Festival Int. de Cortos Pilas en Corto’
Mejor Guión ‘III Festival Int. de Cortometrajes Pilas en Corto’
Mejor Dirección ‘III Festival Int. de Cortometrajes Pilas en Corto’
Mejor Fotografía ‘III Festival Int. de Cortometrajes Pilas en Corto’
Mención Especial ‘XXII Concurso de Guions de Quart de Poblet’

Sinopsi: Una tempestuosa nit, Úrsula travessa un bosc frondós. Es deté davant la reixa d’un vell cementeri i trenca les cadenes que li impedeixen entrar. A la mà dreta sosté una pala. A l’esquerra, una pesada maleta

Entrevista amb Nacho Ruipérez

Com et vas iniciar al món de l’audiovisual?
De menut, se m’obrigueren els ulls com a plats al rebre el regal més important de la meuva vida: el Cinexín.

Que et va impulsar a començar amb la  realització de curtmetratges?
 Volia rodar llargmetratges i no podia (per raons obvies), així que vaig descobrir que existia  aquest altre format, el curt, i em vaig llençar a això. Supose que com començar qualsevol curtmetratgista: amb moltes ganes i pocs diners.

És la primera vegada que presentes un treball a Quartmetratges? 
Cada any presente alguna cosa a Quartmetratges, des de que vaig fer el meu primer curt als 16 anys, “Ido y sin nombre”, he intentat presentar sempre encara que siga un guió. He rebut premis en edicions anteriors, per això em sent molt agraït.

I ara parlant del curtmetratge, com va sorgir la idea que va iniciar aquest treball?
En una classe de la Facultat, l’assignatura era Dret de la Informació. Parlàvem sobre un tema truculent, però poc tratat al cinema: el Dret dels Morts. Açò va encendre xispes i després va vindre poc a poc la resta.

Quant de temps t’ha portat des de l’escriptura del guió a la seua difusió?
Doncs ja són 23 anyets, que es diu prompte… Però gràcies a la constància de molta gent que s’ha implicat a la peli des del principi hem pogut aconseguir acabar-la, cosa que semblava impossible si ho mire ara amb pespectiva.

Quina va ser la part més complicada de la seua elaboració?
La postproducció, sense dubte. Va haver molts problemes i les coses es van complicar. Gràcies a que vam tindre la sort de comptar amb un bon nombre de professionals del món dels VFX es va poder culminar el treball. Es tracta d’un projecte rodat entre cromes i decorats reals, la qual cosa sempre complica les coses en la posto, màxima quan estàs començant a treballar amb aquesta tècnica.

I quin moment d’aquest procés recordes amb més estima?
La preproducció. Em considere un amant del procés de la pre: el disseny conceptual, la construcció dels decorats, la confecció del vestuari, l’organització dels equips, el treball de camp de producció, els assatjos amb els actors…Ahí és quan es va formant la família que serà després l’equip de treball. Després, al rodatge, tot passa molt ràpidament i els nervis estan a flor de pell. Així que em quede amb lapreproducció. És quan més es gaudeix del procés.

Cap  pel·lícula o director en els qual t’hages inspirat?
Kubrick, sempre. Encara que també altres com Jeunet, Malick, Gilliam, Burton… Sense oblidar-nos del pare dels efectes especials, George Meliès.

Amb quina càmera prefereixes treballar?
Cualquiera que me permita contar una historia.

Quins són els ingredients necessaris per a poder dur endavant un projecte d’aquestes dimensions?
Les iees, els diners són necessaris per a posar les idees en pràctica i el talent. No crec que hi haja molt més allà.

Algun curtmetratge fetiche?
Molts, hi ha moltíssims curts i alguns molt bons. Destacaria el treball d’un bon amic, Lluís Quílez, que ha gravat un par de curts que em fascinen: “Avatar” i “Yanindara”. També el treball de Chapero-Jackson en matèria de curtmetratges és digne d’elogi.

Cap on creus que camina el curtmetratge?
No sé cap on camina, però sé que cap on jo vull que camine: el públict. Quanta més gent el veja, més satisfet estaré com a cirector. El cinema el fem per a que es veja i disfrute en col·lestivitat, si no no sé quin sentit té tant d’esforç i risc econòmic.

I per últim, que li diries al públic que vindrà a veure el curt a Quartmetratges?
Que em conten que els ha semblat a la eixida, així a la pròxima intentaré fer-ho millor.

No et perdes el trailer de La Victoria de Úrsula:

Passa’t per la seua web oficial 

Continúen obertes les matricules per als cursets d’aquesta edició. Informa’t ací!!

Guió: Aleix Alabadí
Fotografía: Javier González
Il·luminació: Giusseppe Martore
Càmera: José Alonso
Producció: Victor González
So: Javier Grau
Muntatge: Irene Ruíz
Atrezzo: Amparo garcía
Actor: Iván Cervera

Sinopsi: Un home es desperta a fosques i a soles; mentre intenta esbrinar el lloc, apareix de sobte algú com ell.