Solo toca una vez en la vida

Solo toca una vez en la vida, d’Alba Montoya
2010/2011. HD

Equip tècnic
Direcció, guió, muntatge i música: Alba Montoya
Fotografia: Jose Antonio Pérez
Ajudant de  direcció: Maria Santonja
Direcció Artística: Elisabeth Justicia
Maquillatge: Aina Jiménez
Disseny de cartell i títols: Adrián Carratalá

Repartiment
Dora: Ángela Boj
Salvador: Javier Coloma
Pare: Xavier Monzó
Mare:  Victoria Muñoz
Germana:  Julia Esquembre
Muller:  Sara Pérez
Marit: Enrique Montoya
Amiga:  Celia Marco
Companya 1: Raquel de la Rosa Marhuenda
Companya 2: Paqui Hernández
Companya 3: Mari Carmen Vicedo
Cosí 1:  Alberto Sogorb
Cosí 2: Javier Muñoz

Cortos con Ñ, Madrid: es projectarà en novembre d’aquest any.

Sinopsi
Dora Martínez (Ángela Boj) guanya la loteria i decideix repartir-la entre tots els seus amics. Un director de documentals, Salvador (Javier Coloma), se n’assabenta i decideix fer un reportatge sobre ella: entrevista a tota la gent que la coneix i la segueix en el seu dia a dia. A mesura que investiga sobre ella s’adona que realment és una persona generosa i de moralitat inqüestionable. No obstant, Salvador no acaba de creure’s tanta bondat i creu que rere el seu modèlic comportament amaga motivacions ocultes.

Entrevista amb Alba Montoya
La Agencia (2010), pilot de sèrie de televisió realitzat dins el curs “Técnicas de dirección-realización de series TV” per la Ciutat de la Llum. 

Com et vas iniciar al món de l’audiovisual?
Em vaig iniciar en l’audiovisual a l’institut, quan vaig fer el primer curtmetratge com a treball de classe dins l’assignatura d’audiovisuals. Em va agradar tant l’experiència que vaig decidir estudiar comunicació audiovisual.

Que et va impulsar a començar amb la  realització de curtmetratges? 
Des que vaig acabar la carrera sempre que preguntava a algú del món de l’audiovisual què havia de fer per ser directora de cine, em deien que el millor era començar fent curts. I en això estic.

És la primera vegada que presentes un treball a Quartmetratges? 
Sí, és la primera vegada, i espere que no l’última.

I ara parlant del curtmetratge, com va sorgir la idea que va iniciar aquest treball? 
Tot va començar a Madrid, comprant loteria de nadal en la puerta del sol. Mentre esperava a la cua em vaig plantejar què faria si guanyara la loteria. Què fa algú quan li cauen tants diners del cel? Personalment no vaig arribar a cap conclusió, però la pregunta em va sevir com a punt de partida del curt.

Quant de temps t’ha portat des de l’escriptura del guió a la seua difusió? 
El primer esborrany del guió el vaig redactar en març de 2010, i estem a octubre del 2011, així que… un any i mig, aproximadament.

Quina va ser la part més complicada de la seua elaboració?
La part més complicada per mi va ser la preproducció: des que vaig acabar d’escriure el guió fins que vaig començar a rodar van passar uns quants mesos, i és que quan no tens pressupost cal trobar molta gent que t’ajude i recolze només per amor a l’art.

I quin moment d’aquest procés recordes amb més estima?
Les preses falses i les improvisacions dels actors. Un rodatge no està complet fins que no ens riem un poc.

Cap pel·lícula o director en els qual t’hages inspirat?
En falsos documentals com Borat, Zelig o la sèrie de televisió The office. M’agrada la combinació de realisme i humor.

Amb quina càmera prefereixes treballar?
No tinc preferències pel que fa a les càmeres, mentre tinguen prou qualitat i siguen lleugeres ja em va bé.

Quins són els ingredients necessaris per a poder dur endavant un projecte d’aquestes dimensions?
Els ingredients necessaris són tenir una gran motivació per treballar les hores que facen falta, molta sort perquè es donen les circumstàncies idònies i per trobar actors fantàstics i, sobretot, el recolzament d’amics i família.

Algun curtmetratge fetiche?
Cap en concret. M’agraden molt els curts de Pixar, però tampoc en considere cap fetiche.

Cap on creus que camina el curtmetratge?
La veritat, no ho sé. És el meu primer curt fora de l’àmbit acadèmic, així que no tinc massa experiència, però de moment ja estic contenta de poder projectar-lo en pantalla gran.

I per últim, que li diries al públic que vindrà a veure el curt a Quartmetratges?
M’agradaria dir que, potser, els sorprendrà. Potser es divertiran un poc i potser reconeixeran en determinats personatges algun amic o familiar. Dic potser, perquè era part del que pretenia quan vaig fer el curt. Però aquesta és una qüestió que, en qualsevol cas, és el públic qui decidirà.

Tràler oficial:

 [youtube http://www.youtube.com/watch?v=un6Gr6we0sM  w=600&h=500]

I si voleu conéixer més sobre aquest curtmetratge, no dubteu en entrar en la seua pàgina web oficial:

http://www.wix.com/solotoca1vezenlavida/2011 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Curts 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s