La tragedia del hombre hueco

La tragedia del hombre hueco, de Jorge de Guillae
2011. Full Hd 16:9

Productora:  Nohai Films
Director:  Jorge de Guillae
Guió:  Jorge de Guillae
Fotografia :  Guillem Oliver
Direcció Artística:  Norah Alexandra Vega
Música:  Monoh Experimental Rock
Muntatge:  Rubén Rozalén

Gonzalo: Gabriel pascual
Metge: Joan María Pascual
Lucía: Baiana Plana
Luis:Abel Ruíz

Sinopsi: Gonzalo és un home de mirada intensa i neta, la seua barbeta ampla i els seus clotets ens presenten a un home pacífic i bondadós, amb un gran cor…És ací on es troba la contradicció, Gonzalo no té cor…

Des de que la seua novia el va abandonar no sent absolutament res. El seu metge decideix no trasplantar-li  un nou cor i li proposa una solució molt especial: que en cultive un.

Portobello Film Festival  (United Kingdom). Finalista a millor curtometratge
Arouca Film Festival  (Portugal)Premi al millor curtmetratge i Premi al millor guió
Mostra “Xarrades en curt” (Espanya). Premi del públic

Entrevista amb Jorge de Guillae

Krujifrezeer
Danet Western
Sade

Com et vas iniciar al món de l’audiovisual?
Vaig començar amb el treatre, sempre m’ha agradat actuar, així que vaig estudiar alguna cosa relacionada amb la comunicació audiovisual, vaig treballar en diversos projectes a l’equip de producció amb Indigomedia i després amb Adarve. Després d’això vaig realitzar la videocreació Sade i després, La tragèdia del hombre hueco. Ara mateix estic estudiant interpretació a l’Esad, decidit a compaginar dos aspectes que m’apassionen com és la direcció i la interpretació.

Que et va impulsar a començar amb la  realització de curtmetratges?
Sens dubte, les ganes de compartir el que he de dir, de parlar sobre com és l’ésser humà, les seues pulsions, les seues emocions, debilitats, temors….crec que el cinema és un mitjà d’expressió meravellós, que permet a qui sàpiga manejar-lo una gran via per a transmetre la seua percepció del món, les seues idees i inquietuts, així com fer que els espectadors es qüestionen sobre ells mateixos.

És la primera vegada que presentes un treball a Quartmetratges?
L’any passat vaig presentar el guió i va ser una gran experiència.

I ara parlant del curtmetratge, com va sorgir la idea que va iniciar aquest treball?
Doncs la idea sorgeix d’un poema meu que havia escrit. Vaig veure que d’aquest poema podia sorgir alguna cosa major i em vaig posar mans a l’obra, en tres setmanes tenia la primera versió i ho vaig comentar amb Gabi i a part de l’equip i ahí va començar aquesta aventura.

Quant de temps t’ha portat des de l’escriptura del guió a la seua difusió?
Des de l’escriptura del guió a la seua difusió crec que va passar un any i tres mesos, però realment el guió mai va ser definitiu, a cada assaig anava modificant-lo, eliminava i afegia coses, inclòs en ple rodatge el guió continuava sent uns ésser viu que seguia evolucionant segons els condicionants del rodatge.

Quina va ser la part més complicada de la seua elaboració?
Realment no recorde cap part especialment complicada, potser pel temps que va costar la xicoteta part en stop motion, se’m va espatllar el programa i vam haver de fer animació a cegues.

I quin moment d’aquest procés recordes amb més estima?
Sens dubte, durant el rodatge es van viure parts més divertides, sempre treballar amb equips xicotets, és el que fa que tardem més en rodar, però permet a la vegada que tot l’equip estiga implicat i que siguem una família, ens riguem moltíssim i espere treballar amb cadascú d’ells moltes vegades més al llarg de la meua vida.

Cap pel·lícula o director en els qual t’hages inspirat?
M’han influenciat molts directors, però crec que no m’he basat en cap d’ells en especial, evidentment es transmeten els meus gustos i preferències respecte al cinema i jo  preferisc allò artesanal com Michel Gondy, m’agrada emitir, tant una emotivitat subtil com deixar que l’espectador reflexione i traga les seues pròpies conclusions com ho fa Abbar Kiarostami, també em veig influenciat per David Lynch i Tim Burton, i como no, pel millor director espanyol i un dels millor de la història, Buñuel.

Amb quina càmera prefereixes treballar?
Per suposat que amb la meua 7D, és econòmica, amb òptiques interminables i molt lluminoses i ofereix una qualitat d’imatge increïble  en les expertes mans del meu director de fotografia habitual, Mr. Oliver.

Quins són els ingredients necessaris per a poder dur endavant un projecte d’aquestes dimensions?
Molta i·lusió, un equip tècnic i artístic excepciona i realment implicat i a falta de diners, moltes ganes i temps.

Cap  curtmetratge fetiche?
El globo rojo d’ Albert Lamorisse
La carta de Michel Gondry

Cap on creus que camina el curtmetratge?
El curtmetratge està avançant a gran velocitat fins a altres mitjans de difusió als tradicionals, copant altres noves vies de distribució com son internet, mòbils…el més interesant són les grans possibilitats que ofereixen les noves càmeres, que a més són econòmiques, així com les noves formes de finançament.

I per últim, que li diries al públic que vindrà a veure el curt a Quartmetratges?
Li diria que s’ha de viure i no esperar, si no lluitem pel que volem i desitgem no sóm més que un ser buit que malgastar la seua vida simplement per por.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Curts 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s